RESERVA EN LÍNIA
El Pelegrí de Tossa - Fondo Cristal Costa Brava
20322
single,single-post,postid-20322,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-9.2,wpb-js-composer js-comp-ver-4.11.2.1,vc_responsive
 

El Pelegrí de Tossa

Són diverses les llegendes que expliquen els orígens d’aquesta tradició de fe de tot un poble, totes les versions coincideixen que a l’any mil quatre-cents Tossa va ser empestada, amb motiu d’una forta epidèmia que es va escampar entre els habitants. Els tossencs van demanar a Sant Sebastià, protector contra la pesta, que els deslliurés d’aquell càstig diví. El poble, a canvi, va fer la prometença col·lectiva coneguda com a “vot de poble” d’anar cada vint de gener, dia de Sant Sebastià, en peregrinació fins a l’ermita del sant més propera a la vila. Han passat més de cinc centúries però el Pare Pelegrí i els seus acompanyants continuen fent cada any el seu camí fins a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners per, com van pactar amb el sant, rendir-li homenatge.

pelegrí

A Tossa, els dies 20 i 21 de gener són especials, es viu amb nerviosisme i emoció.

El dia 20, a les set del matí, diada del sant, amb l’església de sant Vicenç plena a vessar, s’obre la porta del museu de l’església, i es desvela el secret de qui és el Pare Pelegrí de l’any. A l’aparèixer el pare pelegrí un ”Oh!” unànime dels pressents a l’església, anuncia que el misteri ha estat desvelat i cada un de nosaltres descobreix si el pronòstic fet era l’encertat. Seguidament, des de l’altar de Sant Sebastià l’església de sant Vicenç es procedeix a la missa del Cantar. Un cop finalitzada la missa, processó fins a l’ermita del Socors, un mos ràpid a Ca l’Avi, i inici del camí del Pelegrí i dels seus acompanyants cap a l’ermita de sant Sebastià a Santa Coloma. Aturada per esmorzar a Terra Negre i es reprèn la peregrinació a ritme dels descalços que encapçalaran el grup fins a l’arribada a Santa Coloma. Uns 40 km i tota una jornada de camí. Durant el trajecte, uns resen el rosari, altres resten en silenci i alguns, més despreocupats, fan petar una mica la xerrada. El caminar en respecte és però la tònica general del pelegrinatge que no s’ha de confondre amb una excursió.

Per molts durant el pelegrinatge hi ha moments durs on la promesa d’acabar el camí és l’únic que els dóna forces per seguir caminant. L’arribada a Santa Coloma treu el sentiment de plena satisfacció de tots els pelegrins, l’alegria d’haver complert El Vot d’anada a Santa Coloma.

El dia 21, toca tornar cap a Tossa, la jornada comença novament amb una missa, aquest cop a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma. Després de la missa comença el camí de tornada, cal arribar a Tossa i donar conformitat del compliment del vot.

Durant la tornada, amb la prometença reeixida, el caminar és més distés. Es fan unes parades habituals a diferents masies on la propietat ofereix refrigeris als pelegrins que aprofiten per recarregar les forces, ja delmades, de tornada cap a Tossa. Els pelegrins, en agraïment, deixen pinyons a les cases.

pelegrí

Quan el Pare Pelegrí i els seus acompanyants entren a Tossa, les autoritats i tot el poble els rep amb estima i consideració. A la capella del socors el síndic confirma el compliment de la prometença pronunciant, enmig d’un silenci sepulcral, l’esperat “s’ha complert el vot” i tot seguit entre llàgrimes d’emoció els tossencs entonen la cançó dels pelegrins. Seguidament, una solemne processó acompanyarà al Pare Pelegrí i als seus acompanyants fins a l’església de sant Vicenç.

La Cançó dels Pelegrins del poeta Manuel Vilà plasma de manera sensacional de sentir del Vot del Poble.

“Complim el vot fa cinc centúries i el compliran els nostres fills”.

“Tossa era abans, Tossa és encara i ho serà en cent generacions´”

Tossa ha canviat, s’ha modernitzat, ha crescut, però els tossencs es mantenen fidels a les seves arrels renovant la prometença de generació en generació.

El Vot del Poble és un fet religiós i espiritual i, per molts tossencs, el principal patrimoni cultural immaterial del municipi.

Carles Couso i Macaya.

Bibliografia: Tossa de Jaume Lleonart i Pilar Mundet