Corb Marí emplomallat

El corb marí emplomallat és una au de mida mitjana, d’aproximadament uns 75 cm d’alçada i un metre d’envergadura, de color negre amb tonalitats verdoses, amb coll llarg i prim i el bec fi. És un animal que no presenta dimorfisme sexual i les seves característiques morfològiques li confereixen una bona adaptació al medi marí: ales curtes, cua en forma de falca i extremitats posteriors modificades per a la natació.

És un ocell molt lligat al litoral que viu en els trams més rocallosos amb una pressió antròpica baixa. Sol seleccionar els trams de naturalesa calcària, doncs és on més fàcilment es creen coves, lleixes i balmes de grans dimensions que utilitza per fer-hi el niu. Normalment mai s’endinsa més d’1 o 2 milles de la costa ni s’allunya més de 2 o 3 milles de la seva colònia resseguint el litoral.

Es distribueix pel paleàrtic occidental, amb les colònies de cria més importants en illes com les Cies (Espanya), Feroes o Runde (Noruega), entre d’altres. A Catalunya hi habita la subespècie mediterrània P. a. desmarestii, caracteritzada per la manca del plomall al cap que presenta la subespècie atlàntica.

Per reproduir-se seleccionen coves, balmes o sortints de la roca en penya-segats costaners amb poca pressió humana, sempre per sota dels 100 metres d’altitud. Ocupen el niu al gener, i el recobreixen de diversos materials vegetals, entre ells algues. Normalment ponen tres ous, de color blanc amb tonalitats blavoses, que eclosionen als 32 dies d’incubació compartida entre els dos progenitors i els polls salten del niu al voltant dels 53 dies.

Quan surt de l’aigua acostuma a posar-se sobre illots o pedres del litoral per assecar les plomes, i sovint estent les ales en creu per accelerar el procés. No és estrany veure grups de corbs marins emplomallats descansant o assecant plomes a la vegada, i en ocasions barrejats també amb corbs marins grossos (a l’hivern).

És un ocell marí que s’alimenta de peixos que son capturats en immersions que poden durar diversos minuts i poden arribar a més de 30 metres de fondària. Al contrari que altres ocells marins, les immersions comencen a la superfície de l’aigua, on va submergint el cap diverses vegades fins a localitzar una presa; llavors es submergeix totalment fent un petit salt a la superfície i persegueix els peixos propulsant-se únicament amb les potes i utilitzant la cua com a timó.

Seria molt interessant conèixer les raons per les quals el corb marí tria la costa del Maresme i la Selva per a la seva alimentació. Estudis realitzats indiquen que en la dieta d’aquesta au hi juga un paper molt important el sonso (Gymnammodytes cicerellus). El treball hauria de contrastar les dades de l’augment de les poblacions de corb marí amb les dates de la recuperació d’aquesta pesquera. I és que els beneficis de les bones pràctiques en el sector pesquer van més enllà dels guanys econòmics i aquest en podria ser un bon exemple.

L’empresa Fondo Cristal, col·labora des de ja fa anys amb el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en el cens anual de parelles de corb marí emplomallat que nidifiquen en terres catalanes. Actualment tenim la sort de poder contemplar dos nius de corb marí en el transcurs del trajecte de les nostres embarcacions.